Com diu el títol, aquest video mostra que també s'utilitza la teràpia amb dofins com a estimulació prenatal per a dones embarassades.
divendres, 6 / febrer / 2009
Video. Terapia prenatal amb dofins
Etiquetes de comentaris:
dofinoteràpia,
estimulació prenatal
dijous, 29 / gener / 2009
Video. Hipoteràpia
Us poso un altre video sobre teràpies assistides amb cavalls del Canal 9 on es pot veure les cares d'alegria dels nens dalt del cavall
Etiquetes de comentaris:
hipoterapia
dilluns, 29 / desembre / 2008
Objectius de les teràpies assistides amb cavalls
Els objectius que s’intenten aconseguir en les TE es troben en diferents àrees:
* Àrea psicològica i cognitiva: millorar l’autoestima i l’autocontrol de les emocions, potenciar el sentiment de normalitat, l’autoconfiança, la capacitat d’atenció i la memòria.
* Àrea de comunicació i llenguatge: millorar i augmentar la comunicació gestual i oral, el vocabulari, construir frases correctament, millorar l’articulació de les paraules.
* Àrea psicomotora: millora de l’equilibri, enfortir la musculatura, la coordinació, reflexes i la planificació motora, millorar la capacitat de relaxació muscular, reduir patrons de moviments anormals i millorar l’estat físic en general.
* Àrea d’adquisició de nous aprenentatges i tècniques d’equitació: aprendre a cuidar el cavall, col•laborar en feines d’higiene, diferenciar els utensilis, conèixer l’equip del cavall, pujar i baixar autònomament del cavall, aprendre a conduir el cavall i muntar amb i sense cadira.
* Àrea de socialització: relacionar-se amb persones que no pertanyen al seu entorn escolar i familiar, crear relacions d’amistat, desenvolupar el respecte i l’amor cap als animals i augmentar el número de vivències.
Etiquetes de comentaris:
objectius,
terapies assistides amb cavalls
dijous, 25 / desembre / 2008
Bones Festes i Feliç 2009
Molt bones Festes i que l'any 2009 sigui una mica millor que el 2008!
Etiquetes de comentaris:
felicitació
dimecres, 24 / desembre / 2008
Altres animals per a les teràpies assistides amb animals
Les teràpies assistides amb animals es poden portar a terme amb qualsevol animal siguin lloros, aus, serps o rèptils en general, així com mones, felins, llops, etc.. tot i que encara no s’utilitzen gaires animals salvatges.
Uns animals bastant utilitzats són els animals de granja: gallines, conills, porcs, ovelles, cabres i en general, amb animals que formen part d’una granja. Aquests s’utilitzen especialment per temors, timidesa patològica, mutisme, sordesa, dificultats en les habilitats socials, però sobre tot, qualsevol discapacitat que tingui el seu origen en la inseguretat, la por i la tendència a l’aïllament...
Els animals de granja ens tenen por i prefereixen fugir. El fet de tranquil•litzar a un animal i aconseguir la seva confiança i relax, és el millor treball que podem fer sobre els nostres propis temors. Tranquil.litzar a un animal de la seva por cap a nosaltres, ens tranquil•litza i aprenem a controlar millor les nostres pors.
Les respostes de “fuig o lluita” que es disparen quan tenim por, desperten una alarma interior que ens diu que hem de reaccionar perquè estem en perill. Però aquest tipus de respostes interiors, a vegades salten i llavors es produeix un estat intern malaltís que fa que el nostre sistema immunològic baixi la guàrdia i siguem víctimes d’infeccions, grips i virus. D’això se li diu estar en un estat constant de temor, por i incertesa.
La timidesa patològica, el mutisme, alguns graus d’autisme i en general els estats en el que domina el temor es tranquil.litzen quan un entra en contacte amb un ésser més espantat que ell. Ens dóna confiança per controlar la nostra por. A més, un animal de granja es deixa acariciar quan té confiança en la persona.
Etiquetes de comentaris:
animals de granja,
mutisme,
pors,
terapies assistides
dijous, 20 / novembre / 2008
El cavall és l'animal amb més possibilitats terapèutiques?
Sandra de Soto Galván, directora de la Fundació per al Desenvolupament de les Teràpies Equestres i vicepresidenta de l'Associació Andalusa d'Equitació Terapèutica "El Caballo Ayuda", afirma que el cavall és l'animal amb més possibilitats terapèutiques, tant a nivell cognitiu com locomotor, sempre que hi hagi un bon professional al darrere.
Sandra assegura que les pròpies característiques del cavall permeten l'estimulació del genet a nivell sensorial i psicomotriu. El caminar del cavall transmet 110 impulsos per minut en tres direccions diferents: cap a davant i darrere, cap a la dreta i a l'esquerre i cap a amunt i avall de manera que segueix un patró locomotor molt simliar al dels humans que suposa una important font d'estimulació i tonificació per a persones amb problemes de psicomotricitat...
Així mateix, a nivell psicològic, la teràpia amb cavalls produeix beneficis com la superació de pors i inseguretats, el foment del llenguatge i la comunicació, la millora de l'autoestima,... Però sempre acompanyats d'un equip de psicòlegs, terapeutes, fisioterapeutes,etc...
Concretament, 'El Caballo Ayuda' i la Fundació per al Desenvolupament de les Teràpies Eqüestres han atès durant el curs 2007-2008 a més de 250 persones que
pateixen tot tipus de problemes i n'hi ha de totes les edats, des de bebés fins a persona amb 60 anys adaptant els recursos segons les característiques de cada persona. En el 100% dels casos s'ha mostrat millora.
De Soto destaca que el seu objectiu és que la hipoteràpia sigui una disciplina seria i es converteixi en un servei públic ja que no exsitexen estudis científics contrastats sobre els resultats d'aquestes però si que hi ha treballs que demostren els beneficis i l'efectivitat de la interactuació entre l'home i l'animal, que engloba al cavall. El problema recau en que la teràpia és molt nova i hi ha molt intrusisme i algunes males pràctiques dels que han vist això com una oportunitat de fer negoci sense preparar-se.
De tota manera, des de l'associació es segueix treballant amb una metodologia de treball molt exhaustiva registrant (tant quantitativament com qualitativament) des del primer moment, tots els avançaments que es produeixin en les diferents àrees físiques, locomotores, psicosensorials, etc...
Saludalia.com
divendres, 14 / novembre / 2008
Gossos que detecten càncer
Els gossos, a part de millorar la salut de les persones, també s'ha vist en diferents estudis que serveixen per detectar diferents tipus de càncer.
En un estudi a Califòrnia per la Fundació Pine Street, van entrenar a cinc gossos durant tres setmanes per detectar càncer de pulmó i de mama a través de l'alè dels pacients. Aquests gossos van ser capaços d'identificar-los amb una certesa d'entre el 88% i el 97%.
La clínica va recolectar mostre d'alè en tubs de plàstic plens de llana de polipropile de 55 persones, poc després que els hi detectessin càncer de pulmó, a 31 pacients de càncer de mama i a 83 voluntaris sans.
Els tubs es presentaven als gossos de cinc en cinc i si aquest olorava el càncer, s'havia d'assentar. Michael McCulloch, director de la investigació, va reconèixer que els resultats semblaven molt bons i prometedors sobretot per al càncer de mama que els gossos van encertar un 88% de les vegades sense cap fals positiu. Per al càncer de pulmó, els gossos van encertar el 99% de les vegades assentant-se incorrectament només 10 vegades.
En un altre estudi es van entrenar als gossos per detectar càncer de bufeta olorant la orina dels pacients. El seu percentatge va ser del 41% comparat amb el 14% que haurien aconseguit per atzar.
El Doctor Armand Cognetta, un dermatoleg de Florida expert en melanomes va entrenar als gossos per olorar càncer de pell i un d'ells anomenat George, va aconseguir un 99% d'èxit i va poder descobrir, fins i tot, sis melanomes invisibles al microscopi.
Pel que sembla, tot un èxit i un prometedor futur per seguir investigant.
dimecres, 5 / novembre / 2008
L'experiència d'una autista amb els cavalls
Una experiència que explica Temple Grandin, científica i autista, al seu llibre “Interpretar a los animales” sobre la relació amb els cavalls i el que l’hi produïen...
“(...) estava tan absorta amb ells que em passava quasi tot el temps lliure treballant a les quadres. Em dedicava a netejar i m’encarregava ue els cavalls estessin preparats. Un dels moments culminants de la meva carrera de secundaria va ser el dia que la meva mare em va comprar una brida i una sella anglesa (...).
Vaig superar els anys d’adolescència gràcies a la meva màquina de compressió i als meus cavalls. Els animals em mantenien en moviment. Passava amb ells fins l’últim minut que em deixaven lliure l’estudi i les classes. Inclòs vaig muntar a Lady a un concurs hípic. (...)
M’agradaria que més nens muntessin a cavall. Es suposa que les persones i els animals haurien de relacionar-se. Vam passar molt de temps evolucionant junts i solíem ser companys. Però la gent ja no es vol relacionar amb els animals, a menys que tinguin un gos o un gat.
Els cavalls són especialment beneficiosos per als adolescents. Un psiquiatra amic meu, de Massachusetts, tracta a molt adolescents i tenen tota una sèrie d’expectatives diferents per als que fan equitació. Diu que, si hi ha dos nens amb el mateix problema amb el mateix grau de gravetat i només un d’ells munta a cavall regularment i l’altre no, el primer acabarà desenvolupant-se millor que el segon. En primer lloc, un cavall suposa una responsabilitat enorme, així que qualsevol adolescent que s’hagi d’encarregar d’un cavall es forjarà un bon caràcter. A més, l’equitació no és el que sembla. No es tracta que una persona s’assegui a una cadira de muntar i indiqui al cavall el que ha de fer tirant les regnes. La veritable equitació s’assembla molt al ball de saló i al patinatge artístic en parella. És una relació.
Recordo que jo mirava per comprovar que el meu cavall anava per la direcció correcta. Quan el cavall galopa a la pista, un dels seus cascos davanters s’ha d’avançar més que l’altre i el genet l’ha d’ajudar. Si jo inclinava el cos de la manera adequada ajudava al meu cavall a portar la direcció correcta. El meu sentit de l’equilibri era tant dolent que mai vaig aprendre a esquiar en paral•lel per més que ho vaig intentar (...). En canvi a cavall movia el cos de forma sincronitzada amb l’animal per ajudar-lo a córrer correctament.
L’equitació m’omplia de felicitat. Recordo lo emocionant que era a vegades anar a cavall i galopar pel tancat. No és bo fer cavalcar als cavalls contínuament, però de vegades fèiem una carrera curta i em sentia feliç. O sortíem a la carretera i fèiem una galopada realment ràpida. Recordo com era, els arbres passaven volant, ho recordo perfectament.
L’equitació es converteix en una cosa automàtica al cap d’un temps. Un bon genet i el seu cavall formen un equip. No és una relació unilateral. No és només el genet que es relaciona amb el cavall i l’hi indica el que ha de fer. Els cavalls són supersensibles als seus genets i responen contínuament a les seves necessitats sense que els hi demanin. Els cavalls d’escola, el que fan servir per ensenyar l’equitació, deixen de trotar quan noten que el genet comença a perdre l’equilibri,. Per això és completament diferent aprendre a muntar a cavall que aprendre a anar en bicicleta. Els cavalls procuren que ningú es faci mal.
L’amor que un adolescent rep d’un cavall és beneficiós per ell i també ho és el treball en equip. S’ha sostingut durant anys que s’havien d’enviar els nens difícil a l’acadèmia militar o a l’exèrcit. I això funciona moltes vegades perquè aquests llocs estan molt estructurats. Però funcionaria molt millor si hi haguessin cavalls a les acadèmies militars.”
“(...) estava tan absorta amb ells que em passava quasi tot el temps lliure treballant a les quadres. Em dedicava a netejar i m’encarregava ue els cavalls estessin preparats. Un dels moments culminants de la meva carrera de secundaria va ser el dia que la meva mare em va comprar una brida i una sella anglesa (...).
Vaig superar els anys d’adolescència gràcies a la meva màquina de compressió i als meus cavalls. Els animals em mantenien en moviment. Passava amb ells fins l’últim minut que em deixaven lliure l’estudi i les classes. Inclòs vaig muntar a Lady a un concurs hípic. (...)
M’agradaria que més nens muntessin a cavall. Es suposa que les persones i els animals haurien de relacionar-se. Vam passar molt de temps evolucionant junts i solíem ser companys. Però la gent ja no es vol relacionar amb els animals, a menys que tinguin un gos o un gat.
Els cavalls són especialment beneficiosos per als adolescents. Un psiquiatra amic meu, de Massachusetts, tracta a molt adolescents i tenen tota una sèrie d’expectatives diferents per als que fan equitació. Diu que, si hi ha dos nens amb el mateix problema amb el mateix grau de gravetat i només un d’ells munta a cavall regularment i l’altre no, el primer acabarà desenvolupant-se millor que el segon. En primer lloc, un cavall suposa una responsabilitat enorme, així que qualsevol adolescent que s’hagi d’encarregar d’un cavall es forjarà un bon caràcter. A més, l’equitació no és el que sembla. No es tracta que una persona s’assegui a una cadira de muntar i indiqui al cavall el que ha de fer tirant les regnes. La veritable equitació s’assembla molt al ball de saló i al patinatge artístic en parella. És una relació.
Recordo que jo mirava per comprovar que el meu cavall anava per la direcció correcta. Quan el cavall galopa a la pista, un dels seus cascos davanters s’ha d’avançar més que l’altre i el genet l’ha d’ajudar. Si jo inclinava el cos de la manera adequada ajudava al meu cavall a portar la direcció correcta. El meu sentit de l’equilibri era tant dolent que mai vaig aprendre a esquiar en paral•lel per més que ho vaig intentar (...). En canvi a cavall movia el cos de forma sincronitzada amb l’animal per ajudar-lo a córrer correctament.
L’equitació m’omplia de felicitat. Recordo lo emocionant que era a vegades anar a cavall i galopar pel tancat. No és bo fer cavalcar als cavalls contínuament, però de vegades fèiem una carrera curta i em sentia feliç. O sortíem a la carretera i fèiem una galopada realment ràpida. Recordo com era, els arbres passaven volant, ho recordo perfectament.
L’equitació es converteix en una cosa automàtica al cap d’un temps. Un bon genet i el seu cavall formen un equip. No és una relació unilateral. No és només el genet que es relaciona amb el cavall i l’hi indica el que ha de fer. Els cavalls són supersensibles als seus genets i responen contínuament a les seves necessitats sense que els hi demanin. Els cavalls d’escola, el que fan servir per ensenyar l’equitació, deixen de trotar quan noten que el genet comença a perdre l’equilibri,. Per això és completament diferent aprendre a muntar a cavall que aprendre a anar en bicicleta. Els cavalls procuren que ningú es faci mal.
L’amor que un adolescent rep d’un cavall és beneficiós per ell i també ho és el treball en equip. S’ha sostingut durant anys que s’havien d’enviar els nens difícil a l’acadèmia militar o a l’exèrcit. I això funciona moltes vegades perquè aquests llocs estan molt estructurats. Però funcionaria molt millor si hi haguessin cavalls a les acadèmies militars.”
Etiquetes de comentaris:
cas real,
cavalls,
experiència,
temple grandin
divendres, 31 / octubre / 2008
Video. Aprendre lideratge a través dels cavalls
Un altre tipus d'activitat que utilitza al cavall com a "eina terapèutica" és el coaching amb cavalls que ajuda a empresaris i directius a millorar la comunicació i el lideratge a través d'activitats amb cavalls. Us adjunto un video que ho explica molt bé...
dilluns, 20 / octubre / 2008
Animals de companyia i beneficis per a la salut
Qualsevol persona, especialment els avis i els nens, millora la seva qualitat de vida quan té un animal de companyia per cuidar. Podem parlar de millora de la pressió arterial, disminució de l'estrès, millora de la salut mental, facilita la socialització i millora l'autoestima.
Tot seguit les descriuré més ampliament:
dilluns, 13 / octubre / 2008
Video "una teràpia molt animal"
Penjo un reportatge de "RTVE" sobre les teràpies assistides amb animals. Es pot veure una sessió amb dofins, amb cavalls i una visita de gossos d'assistència a la gent gran:
PD: personalment, discrepo sobre la manera de "socialitzar" al cavall.. Hi ha altres mètodes menys desagradables i per descomptat, sobrava pegar-lo i estirar la corda d'aquesta manera.
Etiquetes de comentaris:
dofinoterapia,
gent gran,
hipoterapia,
terapies assistides,
video
dilluns, 29 / setembre / 2008
Per què animals?
Els animals de companyia formen part de la nostra vida quotidiana. A Espanya s'estima que hi ha cinc milions d'ocells, dos milions de gats, tres milions i mig de gossos i deu milions de peixeres i aquaris. A Nord-Amèrica es calcula que el 50% de les cases tenen un animal de companyia. Aquestes xifres ens fan evident que hem fet imprescindibles als animals dins la nostra societat, sigui per cuidar-los, protegir-los o per fer-nos companyia.
Els gossos i els gats han harmonitzat la nostra vida durant segles. Ens posen de bon humor, contribueixen a millorar la nostra salut i ens fan aflorar sentiments d'amor, fidelitat i companyia que, en ocasions no sabem trobar en altres humans. Sense oblidar a altres mamifers com els cavalls, conills,... amb els animals s'estableixen llaços de companyerisme i una interacció recíproca, arribant a formar part de la família de tal manera que la seva presència tingui conseqüències psicològiques i físiques directes.
Gràcies als animals, qualsevol persona, pot millorar la seva qualitat de vida si té un animal de companyia per cuidar. D’aquesta manera, a través de les teràpies assistides amb animals, gent gran, persones amb discapacitats o poc integrades a la societat han rebut l’oportunitat d’integrar-se social, laboralment i de millorar la seva qualitat de vida.
Etiquetes de comentaris:
animals,
motiu terapia
divendres, 19 / setembre / 2008
Què són les terapies assistides amb animals?
La teràpia assistida amb animals o zooteràpia és un mètode que involucra als animals en les tècniques de rehabilitació o reeducació d’alteracions físiques, psíquiques, sensorials, socials o del comportament de l’ésser humà.
La T.A. es caracteritza perquè és un tipus de teràpia en la qual es substitueix la paraula parlada pel llenguatge no verbal: el llenguatge del cos, en el qual les emocions estan implicades. Consisteix en una interacció entre un terapeuta especialitzat en el tema, un animal ben cuidat i una persona que demana ajuda i a la que es consideri que un animal la pot ajudar. És una teràpia lúdica. El tractament ha de ser beneficiós també per l’animal de manera que aquest no pateixi en cap moment durant la teràpia i que després d’aquesta, l’animal quedi satisfet i content.
Es pot fer una distinció entre les activitats passives com mirar un aquari o una gàbia amb ocells, en les que els pacients no manipulen als animals però reben els beneficis de tenir simplement un animal present o les activitats actives on hi ha una intervenció dirigida o portada a terme per un professional de la salut amb coneixements especialitzats.
La majoria de pacients d’aquestes teràpies són nens discapacitats, adolescents problemàtics i ancians, però es poden tractar tot tipus de pacients. Solen ser persones que pateixin malalties o afeccions discapacitants, sensorials, sociopaties, depressió, ansietat i totes les conseqüències que se’n deriven, toxicomanies, rehabilitació per accidents, crisis existencials... Com més vulnerable es senti la persona al principi de la teràpia, més n’afavoreix els processos.
Etiquetes de comentaris:
animals,
terapies assistides amb cavalls
dilluns, 8 / setembre / 2008
Ja hi tornem!
Doncs ja torno a estar activa per aquí amb força novetats!
La primera de totes és que ja quasi he acabat la carrera i que aquest any només em queden les pràctiques per fer.
La segona és que a partir d'ara seré una co-autora de la web de psico-ajuda ja que la Pilar em va proposar de col.laborar-hi per augmentar la varietat dels posts, ampliar la informació i d'aquesta manera aportar més coneixements i arribar a més gent.
Així doncs, he decidit fer un canvi al blog: a partir d'ara els posts en aquest blog es centraran en les pràctiques que començaré aquest octubre que són sobre teràpia assistida amb animals (concretament cavalls) i així servirà per donar a conèixer aquestes teràpies. I els posts relacionats amb altres temes de psicologia i del tipus que anava penjant fins ara, estaran al blog de psico-ajuda.
I res, bona tornada a la rutina!!
Etiquetes de comentaris:
Informació general,
novetats
dimarts, 5 / agost / 2008
Com controlar la ira
Com comentava al post anterior, el primer pas per a resoldre qualsevol conflicte és acceptar-lo. Sempre que sentim que ens enfadem, ens n’adonem que ens estem resistint o oposant a una situació, circumstàncies o persones. S’ha d’acceptar que el passat ja ha passat i no es pot canviar, que no es pot canviar la conducta dels altres ni controlar els seus pensaments i decisions. L’acceptació significa que som capaços de pensar amb serenitat, veure les coses amb claredat, crear varies opcions i prendre les millors decisions. També és important no aferrar-se a les coses, s’ha de ser conscient que la relació amb totes les coses de l’entorn canvia i no sempre com un espera.
Hi ha una ira que s’anomena “ira justificada” que està recolzada pels propis judicis de valor, tu tens la raó i els que han fet les coses malament han de ser castigats. És fer de policia, cuidar dels desprotegits, identificar-te amb la víctima... seria un bon exemple aquesta pregunta: “Que potser déu t’ha donat permís per ser el policia de l’univers?”
El primer pas és reconèixer a aquesta enemiga emocional. Significa aprendre a ser conscient d'un mateix, a observar amb suavitat i sense tensió els pensaments i sentiments propis mentre sorgeixen. S'aconsegueix a base de pràctica. Quan apareix la ira no ens hi hem d'implicar ni alimentar-la, recordeu que nosaltres no som la nostra ira ni les nostres emocions, separeu-les i concentreu-vos en la calma, la pau interior.
És molt important veure d’on procedeix la ira, com apareix a la nostra ment.
Quatre camins per alliberar-se de la ira:
- Primer camí: autodomini.
o La autoconsciència: ser més conscient d'un mateix farà que puguis reconeixer la ira als primers passos, com la irritació.
o El reconeixement: ets responsable de crear aquesta irritació davant alguna situació o persona concreta.
o L’acceptació: no rebutgis la irritació, accepta que existeix. L’hi pots dir “hola ira, has tornat”, ja que si intentes resistir-te la reforçaràs.
o El distanciament: “conversar” amb la teva ira ja fa que es distanciï, tu crees les emocions i al observar-les desapareixen. Limita’t a observar-la amb distància.
o La sintonització: el lloc més tranquil és la teva consciència. A través de la respiració o la meditació pots arribar a la consciència.
Aquests cinc passos s'han d’anar fent mica en mica. Al principi no ho podràs aplicar a totes les situacions reals, però pots practicar 5 minuts al dia a reflexionar sobre els passos anteriors. Per exemple: “Quan en David ha entrat a l’habitació he sentit com em començava a irritar, me n’he fet responsable i no la he projectat cap a ell. Però, en comptes d’acceptar la presència de la ira, m’he resistit i l’he acabat reprimint. Ara entenc perquè ha augmentat. Demà m’hauré de centrar en el pas de l’acceptació.”
- Segon camí: canviar les set formes de la ira, transformar-les. Les velles ferides i diferents situacions de la vida poden crear diferents tipus de ira que actuaran primer a la teva consciència i després a través de la conducta.
o La irritació: apareix quan les coses no succeeixen prou ràpid (l’ordinador es bloqueja, el cotxe de davant va lent, algú va picant amb els dits a la taula...). S’ha de cultivar la paciència i l’acceptació que cada un de nosaltres té el seu propi ritme i el seu propi pas per la vida. Posa’t a picar també amb els dits a la taula o demana que ho deixin de fer.
o Frustració: apareix quan les coses no passen com un voldria. Accepta que les coses han anat així, comprèn la situació, treballa amb ella i aprèn del que ha passat. Accepta les coses tal com són. Respon de manera proactiva amb el present i no de manera reactiva contra el passat.
o Rencor: quan penses que algú s’ha portat malament amb tu. Recorda que depèn de tu que les altres persones et facin mal.
o Ressentiment: la crees cap als que et sembla que t’han insultat o ofès, o quan enveges a alguna persona. No són les paraules dels altres les que t’han afectat, sinó el que tu has fet amb aquestes paraules. Has d’aprendre que el que et diguin t’entri per una orella i et surti per una altra. Imagina que la persona que t’està insultant està a dins d’un pot de vidre i que mou els llavis però no la pots sentir. Si enveges a algú, deixa de comparar-te i d’aspirar a ser com ell. Tu no pots ser ningú més que tu mateix.
o Menyspreu: al deixar-te portar pels judicis de valor i desaprovar profundament les accions dels altres. Separa a la persona de l’acció i recorda que les accions sorgeixen de les seves idees. Segurament haurà après falses idees (com les que hem comentat anteriorment). No pots controlar als altres, així que deixa els teus judicis de valors. No l’aprovis ni la desaprovis. Limita’t a observar-la i procurar trobar la reacció més proactiva, més positiva.
o Odi: quan decideixes que algú és la reencarnació del mal o molt malintencionada. Mira com et deixes esclavitzar emocionalment per l’objecte del teu odi. No et deixa ser feliç. Considera el seu odi i les seves accions com un crit demanant ajuda, amor, atenció...
o Ràbia: apareix al acumular ira en resposta a accions d’altres que consideres obstructives o intimidadores (com la conducció agressiva). En aquest cas és important seguir la teràpia i treballar tots els passos comentats.
- Tercer camí: “i què?”. Hi ha determinades situacions que son les que més ens molesten:
o El teu jefe l’hi dona el lloc que tu aspiraves a un altre
o La teva parella t’acaba de deixar
o El teu equip ha tornat a perdre
o Quan anaves pel carrer t’han robat
o Un company de feina t’està emprenyant a propòsit
o Els polítics menteixen,...
I què? Quan això succeeix? El lloc de treball encara no te l’havien donat, no te l’havien promès, la teva parella té dret a fer la seva vida encara que no sigui amb tu, la teva vida és molt més que un equip de futbol, tu crees la teva vida i no és un equip de futbol que dóna sentit a la teva vida,... Totes les coses tenen la seva alternativa. Quan et succeeixi alguna cosa que no t’agrada pensa... “i què?”
- Quart camí: idees per lliurar-te de la ira...
o Accepta les coses tal com són: les coses son així i enfadar-se no solucionarà res.
o Concentra’t en el futur: el passat és com un arxivador, et passaries el dia amb el cap dins d’un arxivador? Concentra’t en un futur on tot anirà bé..
o Observa, espera i llegeix: mirant les notícies pots intentar descobrir quina situació conflictiva ha causat la ira de les persones que hi apareixen. No jutgis, t’ajudarà a comprendre millor als altres i a tu mateix.
o Dóna’t un consell a tu mateix: imagina’t que aconselles a algú que està decidit a fer-se mal, què l’hi diries per què ho deixi de fer? Per què deixi de tenir aquest hàbit? Aprofita per apuntar-t’ho.
o Retira’t quan sigui necessari, encara que hi estiguis físicament: en una reunió, a la cuina, manté la calma. Estigues atent, distanciat però disponible i implicat. Tu ets l’amo de les teves respostes.
o Adquireix una actitud positiva: troba un moment a la teva vida per dedicar temps i energia de manera positiva, que sigui impossible enfadar-se.
o Buscar la causa: quan sentis una emoció, intenta trobar la causa i com ha aparegut. Així aprendràs a veure com a apareix la teva ira.
o Desintoxicar-te: deixa de tractar amb persones negatives, que es queixen, protesten,... És el seu problema no el teu.
Etiquetes de comentaris:
control ira,
ira
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Escrits
