Quan una persona experimenta que la seva vida no el satisfà, quan no troba sentit a la seva vida, s’origina una frustració existencial donant lloc a l’anomenada neurosis noògena o buit existencial, un estat caracteritzat per la incertesa sobre el sentit de la vida.
Les manifestacions del buit existencial són la sensació de cansament, avorriment, la convicció que no es posseeix control sobre la pròpia vida i que no es pot fer res per canviar-ho. En ocasions, aquesta frustració existencial pot expressar-se sota la forma de simptomatologia depressiva.
Aquest tipus de depressió sembla que va en augment, sobretot en les societats més industrialitzades en les que aparentment les persones gaudeixen de major benestar i felicitat. Fins i tot el risc de suïcidi és més elevat en aquestes situacions que quan les condicions generals de la vida no són tant bones.
Víctor Frankl comenta:
“Contràriament a l’animal, l’home no té instints que l’hi diguin el que ha de fer, i a diferència dels homes del passat, l’home actual ja no té tradicions que l’hi diguin el que ha de ser. Ignorant el que ha de fer i ignorant el que ha de ser, sembla ser que moltes vegades ja no sap què vol. Llavors acaba volent el que fan els altres (conformisme) o bé, només fa el que els altres volen, el que volen d’ell (totalitarisme).”
dimecres 21 de maig de 2008
Neurosis Noògena
Etiquetes de comentaris:
buit existencial,
neurosis noògena,
Víctor Frankl
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Escrits
6 comentaris:
Em sembla més que interesant el teu blog.
Ja que vols pràcticar, que m´aconsellas fer amb el meu marit després de que jo hagi passat una gran depresió y ara que més o menys comença a anar bé no demostra molt interés per el sexe.
No se que fer.
Moltes gràcies,ja se que no és facil la pregunta.
Paula.
La depressió és complicada per qui la pateix i per la parella... Però si és ell el que no està interessat no et puc dir gran cosa, com a molt que parlis amb ell sobre el que passa (tot i que als homes els hi costa molt parlar de problemes sexuals) i provar potser terapia de parella perquè us ajudi a tractar el tema...
Moltes gracies,
no pensava que contestaries tant ràpit.
La opció de la terapia ja la havia pensat, no es que la relació en sí estigui malament, però el sexe a quedat de vanda. I per mí com es normal es important.
Ets un solet.
Paula.
M'agrada molt el teu bloc, tant com a iniciativa com a presentació i contingut a més de que som poquets els que ens atrevim a fer-ho en un idioma "menys popular" al cyberespai.
I si em permets, al fil dels comentaris, dir que evidentment el sexe és molt important, tant en la part de la sensualitat com de la genitalitat. Així que una bona teràpia al respecte tindrà aquests dos aspectes en compte i, sobretot, aconseguir que el que és un plaer no sigui una obligació.
Un bon terapèuta podrà donar indicacions ràpides per a la millora i fer el seguiment oportú.
Benvolguda psicòloga. El teu blog és fantàstic. Moltes felicitats. Respecte els comentaris sobre la neurosi noògena m'ha sorgit un dubte. Saps si hi ha estudis científics sobre el tema de fins a quin punt és important la vida sexual en el fet de tenir o no tenir aquest tipus de neurosi i possibles depressions?
Moltes gràcies!! Doncs el que em preguntes no ho sé, ja investigaré... però el que si que et puc dir és que el sexe és important en una relació, tot depèn de cada persona...
I qualsevol problema pot portar a una depressió, tot depèn del que afecti a la persona.
Publica un comentari